PENSAR LA PRÀCTICA

Convocatòria, invitació a un viatge, inici d’un camí.

Som un grup de persones educadores i alumnat que vivim dins un sistema social i educatiu que no ens agrada. No ens agrada el sistema social no només per ser injust, sinó perquè basa la seua existència en l’increment de la injustícia com a forma superior d’acumulació de riquesa. I no ens agrada el sistema educatiu perquè reprodueix aquest sistema social injust. Siguem més concrets: qualsevol aula de qualsevol escola, institut o universitat és, en potència, un laboratori en el qual produir i reproduir els components d’aquest sistema social: avorriment, submissió, ordenament de la vida segons un gust prefixat, explotació, trivialitat d’allò quotidià, adoració de la mercaderia, coneixement fragmentari i fragmentat, segregació, etc. I deixem-ho clar des del principi: ens preocupen Wert, Rajoy i el Partit Popular perquè són els executors avui d’una política neoliberal en allò econòmic i neoconservadora en allò cultural, amb les quals s’alimenta aquest sistema social injust.

Però també —i aquest és el nostre desig— qualsevol aula pot ser el laboratori en el qual assajar relacions, formes de saber i disposicions ètiques des de les quals anunciar la possibilitat del lliure joc entre maneres de vida que desterren sistemes econòmics i polítics injusts i promoguen compartir el que és comú a tots i totes.

Som un grup de persones cansades de models de formació inicial i permanent en el qual se’ns considera incapaces de pensar per nosaltres mateixes, de definir els nostres propis problemes professionals i de gestionar un tipus de saber pràctic que ens empodere i ens done autonomia i capacitat de judici crític. En la construcció del coneixement professional pràctic per a la docència ha estat, i és, hegemònic un tipus de formació en el qual sembla que sempre és l’altre lloc (Universitat, CEPs, Sindicats, …) en el qual es troba aquest suposat saber professionalitzador. Les nostres mirades, experiències, reflexions, recerques i propostes solen ser ignorades o no suficientment tingudes en compte. Som, per tant, un grup de persones que coincidim en el fet de necessitar espais propis i autogestionats, oberts al saber i l’experiència de la pràctica, al mateix temps que al compromís polític per la transformació social. I ens sembla —subratlleu açò— que ambdues qüestions són indissociables: el canvi i la renovació didàctica no és aliè a les polítiques de transformació social.

En aquesta idea en la qual ara insistim ens fem deutores del moviment social i pedagògic que van il·luminar autors com Freinet o Freire i que podem identificar com el de les teories i pedagogies crítiques. Reclamem, per tant, espais de formació i recerca autogestionats, en el qual siguem nosaltres mateixes els qui decidim els temes i problemes que ens preocupen. Reclamem, al mateix temps, espais no corporatius en els quals persones de diferents àmbits professionals i culturals puguen participar igualment en el projecte de treball. La nostra idea d’Escola Pública és un projecte comunitari, la construcció del qual, així com el seu desenvolupament i defensa no depèn exclusivament del professorat.

Aquests són els motius que ens van dur a constituir-nos en el col·lectiu Pensar la Pràctica, i és a través d’ell que us convidem a viatjar amb nosaltres a través dels diferents seminaris i jornades que anirem proposant, sempre orientats cap a la formació autònoma, crítica i autogestionada. Aquesta és una invitació fer un pas més enllà de si mateix i de l’aïllament personal i professional, per acudir a la trobada des de la qual dissenyar un projecte polític i pedagògic en comú.

Atentes a les convocatòries!

Comissió organitzadora